L’home que va matar Custer

La darrera gran victòria d’un col·lectiu de les nacions índies davant el poderós exèrcit dels Estats Units es produí el 25 de juny de 1876 en un petit turó prop de la riba del riu Little Big Horn al territori de Montana pels volts de quarts de quatre de la tarda.
El Tinent Coronel George Armstrong Custer del Setè de cavalleria i 210 dels seus homes entre els que hi havia 4 membres de la seva família (dos germans, un nebot i un cunyat) foren escabetxinats per un contingent de guerrers cheyenne i sioux lakota de diferents tribus. No hi hagué èpica, simplement la possibilitat manifesta de matar-los a tots tal com ells havien fet anteriorment en indrets com Washita. Els indis però no s’assabentaren de l’abast del seu triomf fins després de la batalla.
Custer, anomenat “Yellow Hair”, “Long Hair” o “Pahuska” en llengua lakota havia retallat la seva popular melena poc abans i la confusió del combat amb el fum de la pólvora i la pols del terreny aixecada per homes i cavalls deixaren poc marge a les identificacions.
Els soldats sorpresos, rodejats i cansats posaren peu a terra i disparant a llurs montures per convertir-les en refugi improvisat es disposaren a resistir o morir en el que Déu o el Gran Esperit disposés.
Historiadors posteriors tractant d’establir una cronologia ajustada dels darrers moments fan esment a diferents guerrers: “Low Dog”, “Bad Soup”, “Yellow Nose”, “Rain in the face” o “White Cow Bull” i tot indica que fou aquest darrer el que etzibà un parell de trets a la templa i pit de l’il·lustre comandant després d’un violent cos a cos i sense ser conscient de a qui manllevava la vida. Lògicament no obtingué cap mena d’honor ni entre els seus i encara menys per part dels llibres d’història de l’home blanc. De fet, tot plegat navega fins el dia d’avui en el mar de les hipòtesis com els motius que portaren a un soldat experimentat com Custer a cometre l’error de dividir les seves forces. Excés de confiança, menyspreu a l’enemic, desig de recuperar importància , pes polític, prestigi o reconeixement o potser en el fons l’acció d’un boig decidit a l’auto immolació amb el rerafons de la glòria eterna.