La darrera nit de Cap d’Any

Gairebé tothom associa les festivitats nadalenques amb època d'obligada alegria i felicitat continguda però més enllà de nostàlgies, pèrdues i absències també oculta històries enigmàtiques plenes de disort i mala conjugació de la fórmula espai / temps.
Precisament pocs dies abans del Nadal de 1952, en concret el dia 20, el cantant de country Hank Williams col·locava als "charts" la que seria la seva darrera cançó, insòlitament de títol premonitori, "I'll never get out of this world alive".
Deien d'ell que no era capaç ni de llegir una revista de còmics però amb una guitarra a les mans polsava com ningú les cordes que dibuixen i afinen l'ànima i esperit humans.
L'hivern d'aquell any s'estrenà amb una forta tempesta de neu que colpejà tot el "mid-south" alhora que s'extenia per una àmplia zona del país. Williams, davant la impossibilitat de desplaçar-se en avió es veié obligat a refer el seu calendari d'actuacions i dalt del seu Cadillac de color blau cel i en mans d'un xofer inexpert es dirigí cap a Canton (Ohio) on tenia programat un concert pel primer dia del nou any. Passada la mitjanit, el conductor s'aturà en una benzinera, al 611 de Main St.W ja dins del terme municipal de Oak Hill (West Virginia) i al voler comprovar l'estat del seu passatger s'adonà que jeia mort al seient posterior envoltat de llaunes de cervesa buides i retalls de lletres de cançons incomplertes.
Actualment, l'indret és reconegut per un petit monòlit de pedra i una placa commemorativa obrint pas a la llegenda d'un músic marcat per la desgràcia i la mala fortuna que marxà amb tan sols 29 anys.

Comments are closed.